És la racionalitat pràctica neoliberal, és a dir el conjunt de decisions, creences i conductes amb les quals el sistema, a fi de satisfer els seus interessos, pretén governar als subjectes i els seus comportaments.
L’enciclopèdia Herder defineix la racionalitat com “la capacitat humana que es manifesta en les decisions, creences i conductes que es consideren […] racionals”, és a dir adequades amb el saber -racionalitat teòrica- o amb l’obtenció d’un fi -racionalitat pràctica-.
L’emprenedurisme constitueix la racionalitat -pràctica- neoliberal, és a dir, un conjunt de decisions, creences i conductes adequades per aconseguir un govern dels subjectes i els seus comportaments, per part del sistema i en bé dels seus interessos: la maximització dels beneficis al capital.
Aquesta racionalitat està basada en “l’empresari de sí” de Michael Foucault o l’anomenat subjecte empresa, i amb ella, el sistema busca comprendre com actua el subjecte en un entorn de mercat, amb la intenció de preguntar-se per la manera de govern de sí mateix, la qual acaba anomenant “Emprenedoria”..
El subjecte es converteix en recurs empresarial, empresa, treball i capital en si mateix, al que cal treure el màxim rendiment, o el que és el mateix, en termes de Foucault, un emprenedor de si i un emprenedor de la seva pròpia vida.
Aquest nou subjecte emprenedor no només es comporta com a tal en l’àmbit de les empreses on actua, sinó també en l’esfera privada -relació amb la seva propietat privada, família, parella, assegurances, jubilació, benestar, oci...-, exposat a una mena de sort empresarial.
L’emprenedurisme esdevé una forma de vida i d’estar en el món del nou subjecte empresa, caracteritzada per un principi fonamental de conducta, que acaba travessant totes les esferes de la seva existència: la competència. Aquesta passa de ser una dinàmica de mercat en el liberalisme clàssic, a una actitud de rivalitat constant contra els seus iguals. Així l’emprenedor de sí és modelat per ser capaç de sotmetre’s a un compromís de per vida en processos de permanent competència.
Amb aquesta concepció del subjecte, la responsabilitat de l’èxit o fracàs personal, és sempre individual, associada únicament al grau de competència o incompetència personal. Així doncs cal invertir contínuament en una mateixa, per tal de desenvolupar cada cop més habilitats, i resultar així més competitiva.
L’emprendre és elogiat com a valor fonamental, igual que la capacitat de superació i les anomenades “virtuts de l’heroi” algunes de les quals són: valentia, vida solitària i sense responsabilitats, absència de por a la mort, capacitat d’arriscar la vida per un ideal o bandera i aconseguir fites.