Glossari

Sistema econòmic i social en el qual els sistemes de producció són de propietat privada, el mercat es considerat l'instrument més eficient per assignar els escassos recursos, i el capital es la font per generar riquesa (essent aquest el seu únic objectiu). 

Sèrie de valors, actituds i comportaments que rebutgen la violència i prevenen els conflictes tractant d'atacar les causes per solucionar els problemes mitjançant el diàleg i la negociació entre les persones, els grups i les nacions.

És la racionalitat pràctica neoliberal, és a dir el conjunt de decisions, creences i conductes amb les quals el sistema, a fi de satisfer els seus interessos, pretén governar als subjectes i els seus comportaments.

Conjunt de discursos, pràctiques i dispositius que determinen un nou mode de govern de la humanitat, segons el principi universal de competència; la raó del capitalisme contemporani.

Moviment de caràcter neoespiritual sincrètic, nascut als anys 60, de la revolta contestatària de grups juvenils d’esquerres i moviments hippies, als EEUU, aconseguint articular el desencant de les classes mitjanes vers les religions tradicionals, així con les expectatives messiàniques de la cultura judeocristianes. No trigarà en patir l’apropiació subtil per part del sistema neoliberal a mode d’institucionalització i convertint-la en una neoreligió, amb la qual -a més a més- qüestionar el benestar de la societat comunista.

Situació en la que els conflictes (individuals i col·lectius) es gestionen i resolen sense l'ús de cap mena de violència (ni directa, ni estructural, ni cultural).

Suma d'actituds i comportaments que comporten la negació de satisfacció de qualsevol necessitat d’un subjecte. Pot ser directa, la qual es defineix com agressió física, psíquica o verbal que produeix un dany en l'altre subjecte; estructural, que és exercida per les estructures de poder en forma de repartiment desigual dels recursos i exclusió, i encara que hi ha actors responsables no podem identificar-los; i cultural, que és el conjunt de valors i creences que legitimen les altres dues.