Pau

Definim violència com la suma d'actituds i comportaments que comporten la negació de satisfacció de qualsevol necessitat d’un subjecte. Pot ser directa, la qual es defineix com agressió física, psicològica o verbal que produeix un dany en l'altre subjecte; estructural, que és exercida per les estructures de poder en forma de repartiment desigual dels recursos i exclusió, i encara que hi ha actors responsables no podem identificar-los; i cultural, que és el conjunt de valors i creences que legitimen les altres dues.

Quan parlem de pau podem fer-ho des de diferents òptiques. Habitualment em fem referència des d'una perspectiva del conflictes entre diferents grups i llavors ens referim a ella com l'absència de guerres i conflictes armats, és a dir, a l'absència de violència directa.

No obstant, la pau es defineix com aquella situació en que el conflicte, ja sigui individual o col·lectiu, es gestiona i resolt sense l'ús de cap mena de violència; no només la directa, sinó també la estructural i cultural. És per això que es fà una distinció entre dos tipus de pau, segons les violències que estiguin exercint els actors:

• Pau negativa: situació en la qual no es dona la violència directa però es perpetuen l'estructural i la cultural, malgrat no estiguin reconegudes. Aquesta pau interessa als actors amb capacitat d'imposar les seves condicions sobre els altres, en tant que nega l'existència del conflicte i estableix un control que doni la sensació d'aparent tranquil·litat. És el cas de la fí de l'acció d'una banda armada, per exemple..
• Pau positiva:  situació en la qual no es dona cap dels tres tipus de violència. La pau positiva es troba en constant construcció i requereix un reconeixement del conflicte i una aproximació al mateix i les seves causes de manera no violenta. Es sustenta en l'implementació d'estratègies no violentes i es materialitza en valors com la cura de l'altre, l'empatia. la cooperació, el poder amb l'altre.

En termes més psicològics el terme pau fà referència a un estat de calma i tranquil·litat tant a nivell personal com social, que em la seva vessant negativa seria l'absència d'inquietud, ansietat o qualsevol altre malestar psicològic, els quals sovint són conseqüència de les diferents formes de violència a la que és sotmesa la persona o col·lectiu.

Al igual que existeix un triangle de la violència, existeix un altre de la pau, el qual estableix una altre classificació de la pau segons tres tipus: pau directa, pau estructural, pau cultural.

Pau directa

La pau directa és l'absència d'agressió física, verbal o psicològica perpetuada per una persona o grup cap a un altre ésser viu o conjunt d'ells, generant-los un dany físic o psicològic (violència directa). En conseqüència, per tal que es consideri pau directa s'ha de donar també l'absència d'accions destructives contra la natura. Dels tres tipus de pau aquesta és la única que esdevé visible en forma de conductes i es concreta en comportaments (reacció davant una persona o situació). 

Depenent d'a qui afecti l'absència de violència en podem diferenciar tres tipus:

• En la naturalesa (absència de danys contra la biodiversitat, contaminació d'espais naturals, etc.).
• Entre les persones (absència de violacions, assassinats, robatoris, violència de gènere, violència en la família, violència verbal i/o psicològica, etc.),
• En la col·lectivitat (absència de danys materials contra edificis, infraestructures, guerres, terrorisme, etc.).

La pau directa -per ser visible- és la més fàcil d'identificar, alhora que la manifestació d'alguna cosa, i no l'origen on cal buscar les causes per fomentar-les. Quan parlem habitualment de pau ens referim a una pau directa.

Són exemples de pau directa: l'absència d'un militar apallissant a una persona, de l'enfrontament entre un policia i un delinqüent, d'una persona assassinada, d'un terrorista enfrontant-se amb metralleta a un militar, una violació o vexació... 

Pau estructural

La pau estructural és el reconeixement a un ésser o grup d'ells de la satisfació de les seves necessitats per tal que les seves realitzacions afectives, somàtiques i mentals arribin al seu màxim potencial, és a dir, es produeix una cura en la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques (supervivència, benestar, identitat o llibertat) com a resultat dels processos de dignificació i d'inclusió social, i per part de tot un conjunt d'estructures, tant físiques com organitzatives.

Es manifesta quan l'acte de reconeixement el perpetua una estructura, en comptes d'una persona concreta o grup. Això fà que sigui invisible i, en conseqüència, difícil de detectar les seves causes ni els actors responsables; no són evidents. AIxí és més difícil d'identificar i potenciar que en el cas de la directa.

Se manifesta en forma de repartiment equitatiu de recursos i inclusió per part de les estructures de poder com a resposta a un conflicte entre dos o més grups socials (normalment caracteritzats en termes de gènere, ètnia, classe nacionalitat, edat o altres) en què el repartiment, accés o possibilitat d'ús dels recursos és resolt sistemàticament de manera equitativa.

La pau estructural se subdivideix en interna i externa:

• La interna emana de l'estructura de la personalitat de cadascú.
• L'externa prové de la pròpia estructura social i les seves principals formes són l'autorització i la dignificació, actuant sobre el cos i la ment.

D'altra banda, també s'han descrit dos tipus de pau estructural, la vertical i l'horitzontal:

• Vertical en forma d'autorització política, dignificació econòmica o cordura cultural, que satisfacin les necessitats de llibertat, benestar i identitat.
• Horitzontal que permet viure junt o separat segons la voluntat de a la gent. Satisfà la necessitat d'identitat.

La pau estructural genera pau directa, amb la qual cosa davant episodis de pau visible val la pena analitzar si darrera hi ha alguna pau estructural que en sigui la causa. Tant mateix la pau estructural ve legitimada per la pau cultural, la qual també en genera.

Es consideren casos de pau estructural aquells en els quals el sistema no permet fam, misèria ni exclusió, i fomenta la salut de la població. Són exemples les accions encaminades a reconstruir el teixit social, les intervencions psicosocials, les pedagogies per a la pau i les iniciatives ciutadanes de reconciliació..

Pau cultural

La pau cultural o simbòlica són un conjunt de valors i creences que es transmeten des d'infinitat de mitjans (simbolismes, religió, ideologia, llenguatge, art, ciència, lleis, mitjans de comunicació, educació, etc.), amb la funció de legitimar la pau directa i l'estructural, així com d'inhibir o reprimir  respostes violentes. Al igual que l'estructural és Invisible i, en conseqüència, difícil de detectar les seves causes ni els actors responsables; no són evidents. AIxí és més difícil d'identificar i fomentar que en el cas de la directa. La pau cultural es manifesta en actituds (allò que pensa o sent davant una persona o situació).

Com a exemples de pau cultural trobem el d'ideologies que fomenten la protecció del medi ambient, l'igualtat d'oportunitat, l'accés universal als serveis bàsics la repartició equitativa dels recursos.