Les persones amb alguna discapacitat més visible, ens hem de sentir contínuament elogis de l’estil "ets un exemple de superació", "els límits només estan a la ment" i "podem aconseguir tot el que ens proposem».
Suma d'actituds i comportaments que comporten la negació de satisfacció de qualsevol necessitat d’un subjecte. Pot ser directa, la qual es defineix com agressió física, psíquica o verbal que produeix un dany en l'altre subjecte; estructural, que és exercida per les estructures de poder en forma de repartiment desigual dels recursos i exclusió, i encara que hi ha actors responsables no podem identificar-los; i cultural, que és el conjunt de valors i creences que legitimen les altres dues.
M’agrada definir violència com la suma d'actituds i comportaments per part d'un individu o col·lectiu amb els quals s'impedeix a un altre la satisfacció de qualsevol de les seves necessitats, ja sigui causant-li d'any o imposant-li una situació determinada. És una manera de resoldre el conflicte malgrat no la única.
El sociòleg Noruec Johan Galtung classifica la violència en tres tipologies: directa, estructural i cultural. I estableix algunes relacions entre elles en el que anomena triangle de la violència.
Violència directa
La violència directa és una agressió física, verbal o psicològica perpetuada per una persona o grup cap a un altre ésser viu o conjunt d'ells, generant-los un dany físic o psicològic. En conseqüència, també es considera violència directa les accions destructives contra la natura. Dels tres tipus de violència aquesta és la única que esdevé visible en forma de conductes, respon a actes de violència i es concreta en comportaments (reacció davant una persona o situació).
Depenent contra qui atempti en podem diferenciar tres tipus:
- Contra la naturalesa (danys contra la biodiversitat, contaminació d'espais naturals, etc.).
- Contra les persones (violacions, assassinats, robatoris, violència de gènere, violència en la família, violència verbal i/o psicològica, etc.),
- Contra la col·lectivitat (danys materials contra edificis, infraestructures, guerres, terrorisme, etc.).
La violència directa -per ser visible- és la més fàcil d'identificar, alhora que la manifestació d'alguna cosa, i no l'origen on cal buscar les causes per derrocar-les.
Són exemples de violència directa: un militar apallissant a una persona, l'enfrontament entre un policia i un delinqüent, una persona assassinada, un terrorista enfrontant-se amb metralleta a un militar, una violació o vexació...
Violència estructural
La violència estructural és una negació a un ésser o grup d'ells de la satisfació de les seves necessitats per tal que les seves realitzacions afectives, somàtiques i mentals arribin al seu màxim potencial, és a dir, es produeix un dany en la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques (supervivència, benestar, identitat o llibertat) com a resultat dels processos d'estratificació social, i per part de tot un conjunt d'estructures, tant físiques com organitzatives.
Es manifesta quan l'acte de violència el perpetua una estructura, en comptes d'una persona concreta o grup. Això fà que sigui Invisible i, en conseqüència, difícil de detectar les seves causes ni els actors responsables; no són evidents. AIxí és més difícil d'identificar i desmuntar que en el cas de la directa.
Se manifesta en forma de repartiment desigual de recursos i exclusió per part de les estructures de poder com a resposta a un conflicte entre dos o més grups socials (normalment caracteritzats en termes de gènere, ètnia, classe nacionalitat, edat o altres) en què el repartiment, accés o possibilitat d'ús dels recursos és resolt sistemàticament a favor d'alguna de les parts i en perjudici de les altres
La violència estructural se subdivideix en interna i externa:
- La interna emana de l'estructura de la personalitat de cadascú.
- L'externa prové de la pròpia estructura social i les seves principals formes són la repressió i l'explotació, actuant sobre el cos i la ment.
D'altra banda, també s'han descrit dos tipus de violència estructural, la vertical i l'horitzontal:
- Vertical en forma de repressió política, explotació econòmica o alienació cultural, que violen les necessitats de llibertat, benestar i identitat.
- Horitzontal que separa a la gent que vol viure junta, o junta a la gent que vol viure separada. Viola la necessitat d'identitat.
La violència estructural genera violència directa, amb la qual cosa davant episodis de violència visible cal analitzar si darrera hi ha alguna violència estructural que en sigui la causa. Tant mateix la violència estructural ve legitimada per la violència cultural, la qual també en genera.
Es consideren casos de violència estructural aquells en els quals el sistema causa fam, misèria, exclusió, mal·laltia o fins i tot la mort a la població. Són exemples l'Apartheid, la fam mundial, la manca de accés a l'educació i la sanitat, l'obligatorietat del servei militar, les dictadures militars, i el sistema econòmic que empobreix contínuament a una majoria de la població en benefici d'una minoria.
Violència cultural
La violència cultural o simbòlica són un conjunt de valors i creences que es transmeten des d'infinitat de mitjans (simbolismes, religió, ideologia, llenguatge, art, ciència, lleis, mitjans de comunicació, educació, etc.), amb la funció de legitimar la violència directa i l'estructural, així com d'inhibir o reprimir la resposta dels que la pateixen. Al igual que l'estructural és Invisible i, en conseqüència, difícil de detectar les seves causes ni els actors responsables; no són evidents. AIxí és més difícil d'identificar i desmuntar que en el cas de la directa. La violència cultural es manifesta en actituds (allò que pensa o sent davant una persona o situació).
Com a exemples de violència cultural trobem el d'ideologies que justifiquen la violència per aconseguir objectius polítics mitjançant guerra de guerrilles o d'atemptats terroristes, la legitimitat atorgada a l'Estat per exercir la violència, els missatges masclistes, sexistes o individualistes de la publicitat o la identificació de felicitat amb consum.