Conjunt de discursos, pràctiques i dispositius que determinen un nou mode de govern de la humanitat, segons el principi universal de competència; la raó del capitalisme contemporani.
L’enciclopèdia Herder defineix la racionalitat com “la capacitat humana que es manifesta en les decisions, creences i conductes que es consideren […] racionals”, és a dir adequades amb el saber -racionalitat teòrica- o amb l’obtenció d’un fi -racionalitat pràctica-.
El neoliberalisme és la adjunció de tres components:
- Ideològica: defensa el mercat com una realitat natural que s’autorregula i és desestabilitzada per l’actuació de l’estat.
- Política econòmica: estimula l’activitat del capital, desregulant els sistemes de salut, treball i medi ambient, i desmantellant tot tipus d’ajudes socials, així com impostos i instruments redistributius.
- Racionalitat -pràctica-: governa tant la conducta dels governats com l'acció dels governants, produint una normativa per definir com han de ser les relacions socials, modus vivendi i subjectivitats. Així estableix quin ha de ser el nostre comportament, caracteritzat per una competició generalitzada, una lluita econòmica entre els assalariats i poblacions, i unes relacions socials sota model de mercat; a més de concebre’s i conduir-se, l'individu a ell mateix com una empresa. Aquesta és la component que més pes té de les tres.
Així doncs també el podem definir com un conjunt de discursos, pràctiques i dispositius que determinen un nou mode de govern de la humanitat, segons el principi universal de competència. És la raó del capitalisme contemporani.
En el neoliberalisme s'estableix la competitivitat com a suposada base per evitar la inflació i com a suposat incentiu de millora constant, estratègia que acaba resultant ineficaç pel que fa al seu suposat objectiu, en tant que es generen monopolis. Al créixer les empreses amb més capital fagociten a les menors i així cada cop hi ha menys indústries o empreses en cada sector. El que sí aconsegueix és convertir-se en un darwinisme que exclou les empreses més febles, i en conseqüència a qui en depèn.
Esdevé una nova raó del món global, en tant que s’estableix a nivell global i alhora totalitza les diferents esferes de la vida. Te èxit en els diferents àmbits:
- En el polític, essent el poder conquistat per les forces neoliberals,
- En l’econòmic, implantant el capitalisme financer a nivell mundial,
- En el subjectiu, amb la instauració del nou subjecte emprenedor.