Moviment de caràcter neoespiritual sincrètic, nascut als anys 60, de la revolta contestatària de grups juvenils d’esquerres i moviments hippies, als EEUU, aconseguint articular el desencant de les classes mitjanes vers les religions tradicionals, així con les expectatives messiàniques de la cultura judeocristianes. No trigarà en patir l’apropiació subtil per part del sistema neoliberal a mode d’institucionalització i convertint-la en una neoreligió, amb la qual -a més a més- qüestionar el benestar de la societat comunista.
Resulta difícil definir el New Age, donat que no té cap estructura i els seus límits són difusos. En tot cas podríem parlar d’un moviment de caràcter neoespiritual sincrètic, nascut als anys 60, de la revolta contestatària de grups juvenils d’esquerres i moviments hippies, als EEUU, aconseguint articular el desencant de les classes mitjanes vers les religions tradicionals, així con les expectatives messiàniques de la cultura judeocristianes. No trigarà en patir l’apropiació subtil per part del sistema neoliberal a mode d’institucionalització i convertint-la en una neoreligió, amb la qual -a més a més- qüestionar el benestar de la societat comunista.
La creença principal del New Age és que estem assistint a un canvi de constel·lació, sortint de la de Piscis i entrant a la d’Aquari, fet pel qual la Terra i la humanitat estan apunt d’experimentar una transformació espiritual radical, implicant aquesta alhora una modificació qualitativa de la consciència humana, amb una pressa de consciència de que som UN amb la resta de persones i la natura.
Així, transformar la consciència individual implicarà per si mateix una transformació social, sota la premissa de que el món gaudirà de més harmonia, només pel fet de que cada persona visqui amb més harmonia amb ella mateixa, essent aquesta transformació absolutament necessària, per evitar que l’ordre social precipiti en una mena d’apocalipsis. La humanitat té una alta dosis de responsabilitat en la salvació de sí mateixa.
S'afegeix la immanència de Deu, convertint així a l’ésser humà en una divinitat en potència, de la qual cosa és dedueix la seva capacitat il·limitada per aconseguir el que vulgui. La posessió d’aquest potencial infinit implica que els suposats límits es considerin res més que una creença mental allunyada de la realitat. Per tant és responsabilitat nostra superar-los i superar-nos per aconseguir el nostres èxits. Alhora aquest èxits estan associats a les “virtuts de l’heroi”, de les quals, segons el mateix destaquen valentia, vida solitària i sense responsabilitats, absència de por a la mort, capacitat d’arriscar la vida per un ideal o bandera, aconseguir fites.
Altres creences que sosté és que totes les expressions místiques porten a la mateixa realitat transcendent i, per tant, qualsevol pràctica o creença que funcioni a l'individu és correcte; que el passat és una projecció mental i només existeix el moment present, però, de fet, tampoc, perquè res existeix en realitat i tot és una il·lusió mental nostra. En conseqüència, tampoc hi ha lloc per cap mena de judici. Per últim defensa que tots els canvis sempre són a millor i l’univers és infinit alhora que els recursos il·limitats.
Les pràctiques que promou el New Age van des de les tècniques de transformació personal -ioga, meditació, tarot...-, fins a les tècniques psicoterapèutiques post psicoanalítiques, passant per pràctiques místiques exotèriques i un conjunt de disciplines de sanació alternatives -alimentació, visualitzacions, reiki...-.