Va ser no fa gaire que reflexionava sobre el vocable empatia. Pensava que fa unes dècades gairebé ni la coneixia i de cop es va anar incorporant al nostre vocabulari quotidià, prenent la categoria de valor fonamental i absolut en l’àmbit de les relacions.

Les persones amb alguna discapacitat més visible, ens hem de sentir contínuament elogis de l’estil "ets un exemple de superació", "els límits només estan a la ment" i "podem aconseguir tot el que ens proposem». Quan faig mirada interior retrospectiva, la diferència entre elogis rebuts d’aquest tipus i reconeixements a la meva persona com a tal i amb independència de la discapacitat és tant gran que em costa recordar els segons.