Va ser no fa gaire que reflexionava sobre el vocable empatia. Pensava que fa unes dècades gairebé ni la coneixia i de cop es va anar incorporant al nostre vocabulari quotidià, prenent la categoria de valor fonamental i absolut en l’àmbit de les relacions.
Que el sistema capitalista actual atempta contra la vida de les persones i el planeta ja ho sabem. Però potser no ens resulta tan evident com és capaç de legitimar la seva violència i fer-nos creure que és l’estat natural de les coses, induir-nos a una racionalitat i espiritualitat al seu servei. En aquest blog pretenc posar llum en aquest aspecte i fomentar la reflexió, a més de plantejar propostes alternatives envers una cultura de pau.
La violència del porno inspiracional
Les persones amb alguna discapacitat més visible, ens hem de sentir contínuament elogis de l’estil "ets un exemple de superació", "els límits només estan a la ment" i "podem aconseguir tot el que ens proposem». Quan faig mirada interior retrospectiva, la diferència entre elogis rebuts d’aquest tipus i reconeixements a la meva persona com a tal i amb independència de la discapacitat és tant gran que em costa recordar els segons.